Finalment m'he decidit per Darwin, no sé si per allò de què ja ningú en parla després dels excessos del febrer -feliç 200, Carles- i abans dels previsibles del novembre -150 des de l'Origen... i encara mal digerit-; he topat amb altre senyor indecís.
I em sembla que he fet bé, La indesició del senyor Darwin del David Quammen, promet de bon principi... pla, complex i complet.
Ací va, de mostra i per homenatjar aquell gran pas de la humanitat d'aquesta matinada, una pindoleta de la segona plana:
(...) L'impacte de Copèrnic, dels grans científics mencionats anteriorment, és el que s'assembla més al de Darwin, pel fet que Darwin va continuar la revolució que havia començat Copèrnic alertant els humans del fet que no ocupem la posició central de l'univers. Darwin va ampliar aquest reconeixement de la cosmologia a la biologia. "La gent sovint parla", remugava per a si mateix un dels primers quaderns, "del meravellós esdeveniment de l'aparició de l'Home intel·lectual". Darwin, en canvi, no estava impressionat per l'emergència de "l'Home intel·lectual" i afegia, per carta, que "l'aparició d'insectes amb altres sentits és més meravellosa". Aquest comentari herètic demostra que, des de l'inici de les seves cavil·lacions sobre l'origen de les espècies, Darwin negava a la humanitat aquest estat de semidéu que s'havia assignat a si mateixa i que ens incloïa en la barreja de lluita i canvi. No era cap humanista (tot i que sempre fou humanitari). Si l'haguéssiu volgut fer feliç, no l'hauríeu hagut d'equiparar amb el cervell de l'Homo sapiens sinó amb els instints orientadors i arquitectònics de l'abella.(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada