Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

18 de març de 2008

Torna l'apassionant historieta d'aquells que viuen del conte

Un altre any terrícola ha passat i, en apropar-nos a l'equinocci de primavera -merda, ja m'he delatat i heu descobert que escric des de i amb mentalitat d'hemisferi nord-, els i les seguidores del original conte "occidental" tornen a prendre els carrers i les programacions televisives.
Ara que el "bé" ja pràcticament té la mateixa durada que el fosc "mal". Ara que els brots de plantes i animalons comencen a treure el cap, alhora que les samarretes s'escurcen, ens fan la guitza amb processons i penitències.
Ara que tot açò passa, és un moment tant bo com qualsevol altre per re-visionar un entranyable document gràfic-conspiratiu com és Zeitgeist què podeu trobar originalment ací o bé ací o ací. En general, es tracta d'un document prou divertit, tot i que ara només faig referència a la primera part La més gran història mai contada, està pensat per veure i comentar i pot fer-se en parella, grup o família. Fins i tot es recomanable de fer-ho amb algú del gremi dels conta-contes.
Així doncs, substituïm el clàssic llegeix, comenta, difon... pel més actualitzat Visiona, comenta i difon. Au doncs, com deia aquell, passeu-ho bé amb la pel·lícula i fins la propera!!

PS No discutirem sobre les bondats de les versions originals al cinema i demés... però si alguna ànima caritativa s'animés, fora bo d'afegir la versió catalana a les V.O.S que ja hi han... va, vosaltres que esteu tan desfaenats, animeu-vos!!

Vet aquí que hi havia una vegada....

... així comencen moltes històries narrades, però no aquesta, que ha de fer-ho deixant clara una petita, i alhora important, premissa.
De les diverses accepcions de la insolència que podem trobar als diccionaris, res més lluny del meu plantejament que vorejar cap de les dues primeres que, per exemple i sense anar més lluny, recull la web de l'Enciclopèdia.


insolent


[1653; del ll. insolens, -ntis 'desacostumat, exagerat']

1 adj 1 m i f Que manca al respecte degut a altri.

2 p ext Una resposta insolent. Una conducta insolent.

2 adj esp 1 m i f Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa.

2 p ext Rebé els vençuts amb un aire insolent.

3 adj fig Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari.

Deixe a la vostra consideració, i en tot cas a l'evolució del bloc, si finalment resulta un plantejament més proper a la tercera accepció o bé a l'original llatí.

I és així, doncs, que queda formalment inaugurada aquesta aventura.