Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

23 de juliol de 2008

I si hi ha algú ahí fora?
















Nedant per la xarxa, tot cercant referències del llibre de Carl Sagan The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark, he acabat trobant-me de cara amb una vella coneguda, la que il·lustra aquest article... Ideada pel mateix Sagan i duta a terme per la seva, aleshores, companya Linda Salzman.
La placa de les sondes Pioneer, llançades els anys 72 i 73 del segle passat, que cal suposar que a data d'avui continuen surant en el seu viatge interestel·lar. En aquest, aquest o aquest enllaços trobareu una mica més d'informació sobre la seva història i simbologia. Ja va haver-hi discussió en el moment de la seva realització, tant per l'antropocentrisme del missatge -tot i que som els humans els que realment hem construit els aparells on van enganxades les plaques-, com perquè sols hi ha models caucassians, però realment cal dir que el resultat encara resulta aborronador avui en dia.
Tot i que no fa referència a les sondes Pioneer, sinó a les posteriors Voyager, us enganxe un text explicatiu -extret del portal Carl Sagan- sobre el perquè d'afegir informació o missatges a les naus que enviem a l'espai.

Voyager Interstellar Message
In the annals of exploration, the achievements of the two Voyager spacecraft are unprecedented. The piddling journeys of Columbus and Magellan spanned a few tens of thousands of miles on the watery surface of one small world. Voyagers 1 and 2 have traveled billions of miles through the ocean of space, exploring dozens of new worlds along the way and revolutionizing our knowledge of the solar system in which we live. And as a gift of the brilliant mission design, these robot ships are no longer bound by the Sun's gravity. They have passed the outermost planets and are on their way to the cold, dark near-vacuum that constitutes interstellar space. Nothing can stop them. Their radio transmitters are unlikely to work beyond the year 2020. Thereafter, they will wander silently and forever in the realm of the stars.

Who knows who's out there? Perhaps the rest of the Milky Way Galaxy is populated by desolate, wasteland worlds circling a hundred billion stars. Or maybe the Galaxy is rich in life forms and intelligence and technology much further beyond our reach than the Voyagers are beyond the reach of Columbus and Magellan. Someday - maybe millions of years in the future - one of these ghostly, derelict ships may be detected and captured by the representatives of some devastatingly advanced interstellar culture. They will wonder about the shipbuilders.

If you could send a long message to such extraterrestrial beings - words, pictures, sounds, music - what would you say? How would you describe us? What would you leave out? Could you communicate intelligibly to very different beings with a wholly independent evolution? In 1977, at NASA's behest, a few of us had a remarkable opportunity to attempt such a (one-way) communication. Frank Drake suggested not a plaque, but a phonograph record. As described in the book, Murmurs of Earth, we designed and prepared the record to carry a rich message to the stars - 116 pictures and diagrams about our global civilization and our species, greetings, samples of the world's great music, the brain waves of a young woman in love and much else.

The Voyager mission has already become the stuff of myth, the premise for many works of science fiction. Brief excerpts from the Voyager record have been heard in films, television and radio. But the record itself has never before been available to the public, because of corporate rivalries and copyright restrictions. Warner New Media has broken through the logjam. Those of us who created the interstellar record - well-aware that different people would have made different selections - are delighted to help bring this message to you, essentially complete, as carried by Voyager. This is what the extraterrestrials will learn about us, should the spacecraft - now the fastest and farthest machines ever launched by the human species - one day encounter someone else in the depths of space.

A billion years from now, when everything on Earth we've ever made has crumbled into dust, when the continents are changed beyond recognition and our species is unimaginably altered or extinct, the Voyager record will still speak for us.

Carl Sagan and Ann Druyan


I ja posats, pel mateix preu, us afegeixo un enllaç als vídeos de la sèrie Cosmos

16 de juliol de 2008

Qüestions aigualides per la pluja...

Després de mesos marejant la perdiu amb el tema de l'aigua i el "no transvasament" de l'Ebre, els embassaments buits, l'aigua per a tots o les emergències nacionals... va haver-hi prou amb una ració de pluja mediterrània concentrada per deixar-los amb el cul a l'aire i la canonada entre les cames.

Les tronades han arrossegat -temporalment- les portades dels diaris i -momentàniament- han hagut d'envainar les declaracions i decrets. Però ara que han tornat a baixar les aigües, quan l'ambient està més asserenat i les reserves permeten un debat una mica més assogat i a més llarg termini és el moment de plantejar-se actuacions més serioses, no plantejades de cara a la galeria o a salt de legislatura.

Tot açò m'ha fet tornat algunes qüestions que em degotaven pel cap pels vols dels primaverals eixuts mesos de març i abril d'enguany. Preguntes a l'aire per si cap de vosaltres me les sap respondre o sap a qui adreçar-se-les. Reflexions com:

  1. Entre les dessaladores, la sequera, les captacions i el trasllat d’aigua en vaixells, el debat al voltant de l’aigua a retornat als mitjans periòdicament i ara repunta amb força. Ha assentat la nova política de l’aigua? O sols era un vernís estètic. Al cap i a la fi molta gent ho ha presentat com un debat semàntic. Una captació és un transvasament?. Ara ja no en diuen excedents, però volen abastir-se de sobrants. El nom, fa la cosa?.

  2. Quines mesures s’han pres des de la derogació del PHN, reducció de consum, dessaladores i depuradora del Prat, gestió aigua,...?

  3. I a València?. El Xúquer, més enllà d’Antella, recorda cada vegada més a la desembocadura del Segura. Quines opcions hi ha per millorar la situació

  4. Ja no finança Europa, ara és amb càrrec al deute d’infraestructures. Finançament i estructura estatal. Qui marca les directrius, qui negocia amb qui. No negociació intra-conca, de tu a tu, sinó des d’un ministeri.

  5. Hi havia un plantejament seriós d’extreure aigua del Segre o ha estat tot una estratègia de distracció per assolir l’objectiu final, l’Ebre, sense quedar tan retratats?

  6. Té sentit dessecar aqüífers a la conca del Ter per abastir Barcelona?

  7. L’aigua de la qualitat de la de la desembocadura de l’Ebre, pot vendre’s com a aigua de boca?

  8. L’àrea abastida pel sistema Ter-Llobregat ha passat de tres a cinc milions d’habitants i continua en ascens, és tracta d’un sistema obert o té alguna capacitat de càrrega?

  9. Realment estem en una emergència nacional?, o potser prèviament s’ha estat escalfant mediàticament el tema amb certes dosis de demagògia

  10. S’estan realment esgotant totes les mesures i actuacions prèvies?

  11. Un mesura conjuntural pot valdre XXXX milions d’euros i executar-se en sis mesos?. I un cop inaugurat el Prat?, la desmuntem?, o ja que la tenim l’aprofitem?.

  12. Que té el Roine que sempre torna?

  13. Quina legitimitat hi ha ara per negar transvasaments a València o Alacant.

  14. Tot i que les politiques han de ser objectivables, executables, financiables i avaluables, no hi ha perill en l’exclusiva monetarització (banc d’aigua, compensacions,....) dels recursos naturals?. L’aigua és el producte? O ho és el servei hidràulic?

  15. Perill desmobilització, repetint esquemes quant les esquerres arriben al poder, tot està solucionat... fins que ens ho engalten directament (infraestructures, estatuts, Bracons, transvasaments?). Quin a de ser el paper dels moviments socials i la resta de la societat civil?

  16. Tot i els posicionaments favorables del comitè de regions d’Europa a la declaració Camps, que en pensaran a Europa de tot açò?, és compatible amb la directiva d’aigües?:

  17. I amb la nova cultura de l’aigua?

15 de juliol de 2008

Amor, humor, ciència i tecnologia



Senzills, clars, directes, boníssims... Feu una ullada a la comparativa entre els diagrames de fluxe de ciència i fe o als set pecats capitals de la religió. Si encara en voleu més, passeu per la miscel·lània o pel blog d'en Wellington Grey

4 de juliol de 2008

Per què Déu no va aconseguir mai plaça en cap universitat?

  • Perquè tan sols ha fet una publicació d'importància
  • I era escrita en hebreu i sense referències
  • No la va publicar en una revista amb revisió prèvia.
  • Alguns fins i tot dubten que l'escrigués ell mateix.
  • Potser sí que va crear el món, però què ha fet de llavors ençà?
  • Els seus treballs de cooperació han estat força limitats.
  • La comunitat científica l'ha ballat magra per replicar els seus resultats.
  • Mai no va sol·licitar al comitè ètic permís per emprar subjectes humans.
  • Quan un experiment anava de mal borràs, provava de tapar-ho ofegant els subjectes.
  • Quan els subjectes no es comportaven tal com era previst, els esborrava de la mostra.
  • Rarament anava a classe, i es limitava a dir els estudiants que llegissin el llibre.
  • Alguns diuen que feia fer la classe al seu fill.
  • Va expulsar els seus dos primers estudiants per aprendre massa.
  • Malgrat que tan sols hi havia deu requeriments, la majoria d'estudiants suspenien els seus exàmens.
  • Les seves hores de visita eren infreqüents i habitualment les feia al damunt d'una muntanya.


Democràcia de paper de fumar


Reprenent el fil d'un post de no-sé-quan-no-sé-on, la mediàtica democràcia formal és això el què té, que és pura façana, sols aparador, i a la que bufes una mica cau com una bastida sense seguretat laboral.
Ja fa uns anys -avui en dia encara queda gent inhabilitada judicialment per allò- van arribar a empresonar a diverses persones per negar-se a fer el servei militar espanyol o el càstig equivalent que pretenien imposar-te. Avui, com abans, continuen enviant a presó a la gent per cremar trossos de tela on rau la sacrosanta unitat espanyola o imatges d'anacrònics paràsits reals.
Sobre el paper qualsevol idea pot ser defensada en el seu sistema, a la pràctica ves amb compte amb el que fas, que ja hem vist el poc que costa tancar diaris o il·legalitzar un, dos o els partits que facen falta.
Això si, si et negues a participar en la seva farsa... ja has begut oli. Tant si com no, estàs obligat a representar el paper que t'assignen quan i on a ells els interessa. I si per alguna raó oses negar-te... nyas coca. I sí no que s'ho pregunten al Marc Belzunces o a tants d'altres:

Au, cacau, sigues democràtic i acota el cap...

1 de juliol de 2008

150 anys d'un món una mica menys fosc

On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection. By CHARLES DARWIN, Esq., F.R.S., F.L.S., & F.G.S., and ALFRED WALLACE, Esq. Communicated by Sir CHARLES LYELL, F.R.S., F.L.S., and J. D. HOOKER, Esq., M.D., V.P.R.S., F.L.S, &c.1

[Read July 1st, 1858.]

London, June 30th, 1858.

MY DEAR SIR,—The accompanying papers, which we have the honour of communicating to the Linnean Society, and which all relate to the same subject, viz. the Laws which affect the Production of Varieties, Races, and Species, contain the results of the investigations of two indefatigable naturalists, Mr. Charles Darwin and Mr. Alfred Wallace.

These gentlemen having, independently and unknown to one another, conceived the same very ingenious theory to account for the appearance and perpetuation of varieties and of specific forms on our planet, may both fairly claim the merit of being original thinkers in this important line of inquiry; but neither of them having published his views, though Mr. Darwin has for many years past been repeatedly urged by us to do so, and both authors having now unreservedly placed their papers in our hands, we think it would best promote the interests of science that a selection from them should be laid before the Linnean Society....

Així començava la carta que el 30 de juny de 1858 feien arribar CHARLES LYELL. i JOS. D. HOOKER. a la Societat Linneana i que fou l'inici de la discussió pública que comportaria el canvi de paradigma que acabarà donant el toc de gràcia a les concepcions creacionistes i a les no evolutives amb la introducció, entre d'altres, del concepte de la selecció natural.

Ara que es fan celebracions pels 150 anys de la primera comunicació pública. Ara que la mateixa societat es prepara per celebrar el 200 aniversari del naixement de Darwin, al qual serà dedicat l'any 2009 i del qual podeu trobar ací pràcticament tota la feina feta.

Ara és, també, el moment de recordar un nom i una figura que al llarg d'aquests 150 anys ha anat diluint-se, Alfred Russel Wallace, les cartes i aportacions del qual van accelerar -o fins i tot diria que decidir- Darwin a publicar les seves . Podeu trobar més informació ací o ací. Tot i la discrepància o la recança a incloure'ns a nosaltres els humans dins del paquet evolutiu, cal retre homenatge a Wallace pel camí -molt més dur que no pas el de l'acomodat Darwin- de treball i lluita al llarg de tota la seva vida.

A tots dos, moltes gràcies per encendre altre fanal per il·luminar els foscos camins que encara avui trepitgem...