Passejada per la València republicana abril 2011

Diverses imatges de la ruta per alguns emplaçaments claus durant l'any i mig en què València fou la plaça forta del govern de la República. La Plaça Roja, el Café Metropol,els refugis antiaeris,...
Podeu documentar-vos abastament fent servir la Guia Urbana 1931-1939. València i la República o fer una ullada als codis QR editats.
Ja fa un temps d'açò, però encara paga la pena... fer la passejada vull dir ;)

Què és?

De Què és?

Un fabulós tastet... La Cileta - Miquel Gil & Bikimel

No sé què m'agrada més... la cançò, la quadrilla o el decorat de la grabació ;)
 
Romanç de la Cileta:

En el carrer l'hospital
en el carrer l'hospital
dos cases a la ma dreta
allí viu un estudiant
que festeja en la Cileta.

No l'ha pogut enganyar (bis)
ni en diners ni en parauleta
i una nit va inventar
disfressar-se de mongeta.

A les dotze de la nit (bis)
se'n va a casa la Cileta
"Cileta, abaixa a obrir
que es una pobra mongeta".

"Mare no vullc abaixar (bis)
que es el estudiant de Lletra".
"Cileta, abaixa a obrir
sino, duras corretgeta".

"Que li farem pa sopar?" (bis)
"Dos ouets i una sopeta"
Quan acaben de sopar
la monja es posa tristeta.

"Qué tens, mongeta de Déu? (bis)
qué tens que estas tristeta?"
"Que esta nit fa molt de fret
i tinc que dormir soleta".

"Soleta no dirmiras (bis)
que dormiras en Cileta.
Cileta, agarra la llum
i acompanya a la mongeta".

Al sentdemá de matí (bis)
sa mare crida a Cileta.
"Mare, no vullc abaixar
que se dorm molt be en mongeta".

Ja podeu apreparar (bis)
giponet i caroteta
pa l'infant qu enaixera
fill de l'estudiant de Lletra.

Manifest Per una Universitat lliure de pseudociència i obscurantisme

Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l'empresa què regala títols d'homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.

Així que, per evitar de veure càtedres creacionistes, geocèntriques, ufològiques, astrològiques i demés mangonejos, des del blog La Ciencia y sus Demonios, han fet còrrer per la xarxa un Manifest per una universitat lliure de pseudociència i obscurantisme (ací trobareu l'original), què us enganxe a sota i al qual podeu donar suport en aquest enllaç.

(Des)honor,

Cal pagar els desplaçaments dels caps de les sectes destructives que ens visiten, dels caps de negociat embolcallats de moralina... i, a sobre, retre'ls pleitesia?.
Ja hi ha prou de fer servir la por de la gent per mantindre en funcionament l'empresa.
Pel propi honor , no podem retre honor a gent d'aquesta mena.
Feu una ullada  a la pàgina de la campanya Jo no t'espero o al Mail Obert del Partal.

Xàtiva i l'altra cara de la Lluna setembre 2010

Passetjada nocturna a l'ombra de la Lluna de Xàtiva

La batalla de Xile o aquesta és la seua democràcia...

Buscant altra referència he acabat trobat la Insurrección de la Burguesía,  primera part de la trilogia la Batalla de Xile, del Patricio Guzman. 

Trobareu les tres parts enllaçades a Marxismo.org
Hi ha més material al portal del Patricio i en aquest portal xilé.
Si encara no l'havíeu vist, no us la podeu perdre, sobretot per la drecera que agafen determinats estats europeus i del nord d'Amèrica...

D'elefants, Simpsons i altres estrelles científiques

L'estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.

Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L'altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l'evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d'ambdós.

Bon estiu i bones lectures... ;)

Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s'amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada de Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s'hi condensava.

Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d'una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora... Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l'ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l'evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions....

[...] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d'investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica...).

És molt més rar, en canvi, que es considere l'impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s'espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d'un cotxe, amb un ull en l'estètica i l'altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? [...]

[...] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court.

A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d'una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s'apren a l'escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s'introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s'hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s'apren a ser irreverent cap a l'autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d'aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l'eficàcia del seu principi actiu contra l'apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[...]

L'any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l'aparició de la nostra espècie... i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d'alguna mena d'història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d'anys del nostre petit planeta. L'ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s'ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l'exposició d'aquest procés i d'algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d'espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.

[...] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d'innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:

• la diversitat és la vida, la garantia d'un desenvolupament contínuament renovat, la capacitat d'adaptació als canvis, als imprevistos, una font d'innovacions.
• tot i què la vida fou, des dels orígens dels temps, un campi qui pugui, ha estat també des de sempre un cresol de solidaritats creatives.

En l'actualitat, l'ésser humà es troba enfrontat, efectivament, a les seues responsabilitats planetàries. [...]

Fugitiu, real com la mateixa vida

Fugitiu d'una presó a la Guayana pensada per destruir qualsevol traça d'humanitat és un còmic de Laurent Maffre que adapta la història de Dieudonné ,a partir del relat d'Albert Londres on es descriu i denuncia les condicions de vida dels condemnats a treballs forçats cap al 1920.
Còmic dur i molt ben documentat, les imatges reforcen el regust amarg del ja per si mateix cru text

Palmera Orxatera

Orxata Sound System s'ha fet pregar... però finalment treu el seu primer vídeo oficial. Al Jamendo o al Myspace trobareu més cançons...

William Baldé. Rayon De Soleil

Feia un temps que li anava al darrere, però per una o altra no havia trobat. Doncs ací teniu el single de debut de William Baldé. És d'aquestes que la sents i se t'enganxa a l'orella. Senzilla i fresca... divertida ;)

Darrer diumenge d'octubre

Demà és el darrer diumenge d'octubre, així que -com diu la cançò- toca agafar la carretera i enfilar cap al Puig...

Llibertat, tolerància.... i censura

Els universalistes actuen de nou, mentres continuen omplint-se la boca de censures, persecucions i exclusions, de llibertat i tolerància; continuen actuant contra qualsevol mena d'expresió de pensament propi i diferenciat o, cada vegada més, simplement de pensament .
Aquesta vegada li ha tocat al cantant Cesc Freixas
El camí cap a la crema de llibres continua, tot fent servir les seues lleis democràtiques del estat de dret... o era del dret d'estat?.
Ací teniu un enllaç a la resposta del Cesc, un event al feisbuc i al vídeo altra resposta.

Mediterrània sueca

Sovint la cançò de l'estiu és com un martell pneumàtic hortera, enguany però, una ferma candidata al títol ha estat catapultada per una inteligent i atractiva campanya engegada per Damm. Han reescrit l'enyor del relax mediterrani i el carpe diem, associant-lo perfectament a la cervesseta, recuperant Summercat, una cançò del primer disc de Billie the Vision & the dancers que ací trobareu a la seva web, d'on podeu descarregar-vos els quatre albums, escoltar-los... i decidir si voleu contribuir-hi.
I és que sovint són poques les vegades que entre tant hit fet ad hoc, hi ha la feina continuada i musicalment interessant d'un grup curiós que d'altra forma, possiblement, no haguéssim conegut.

A sota teniu la versió de tres minuts i escaig de l'anunci... Mediterràniament suecs, Mediterrània idílica i evasiva.

Sadako, Gen i la resta. Vergonya

Després de sis mesos d'intensos bombardejos convencionals arreu del Japó -es veu que és una convenció, això de massacrar legalment població civil-, la ciutat d'Hiroshima, seleccionada per amplificar els efectes físics i psicològics, i uns dies després la de Nagasaki foren rematades amb la presentació en societat -i experimentació a gran escala i sobre població civil-, de les armes de destrucció massiva.
El 6 d'agost del 1945 a traició, sense avisar i volant a més de 9000 metres fet que provocà la desactivació de les alarmes, fou alliberada Little boy. En un instant, i encara seixanta quatre anys més tard, la gent innocent fou novament utilitzada com a moneda de canvi. Massacrats, volatilitzats, cremats, desfets i iradiats, els cossos foren eliminats a curt termini o marcats a llarg amb càncers, malformacions i demés regals de la pluja negra. Açò no són crims de guerra.
Recordem les víctimes cívils dels conflictes tot contant la història de Sadako Sasaki. Una antiga tradició japonesa conta que tot construint mil grues de paper es pot demanar un desig. Aquesta tradició popular, que abans va ser de transmissió oral, va créixer amb la història de Sadako Sasaki, una xiqueta víctima de la guerra, fins al punt de simbolitzar l’esperança i la pau com una petició en veu dels xiquets. Des d’aleshores, de tot Japó i altres països confeccionen grues de paper que són obsequiades davant el Monument per la Pau a Hiroshima, en el qual es troba el missatge: «Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: Pau al món».
Per saber-ne més podeu llegir el llibre SADAKO VOL VIURE de KARL BRUCKNER editat per l'Editorial LA GALERA o el colpidor còmic manga HIROSHIMA (Hadashi No Gen) de Keiji Nakazawa editat per Otakuland Distribucions.

Finalitzada la indesició

Acabada la primera llegida indecisa del Quamer, tanque el rodolí amb un fragment d'una plana sostreta a la dues-centes. A veure si us incita a contextualitzar-ho, que és fresquet i bó:
(...) Alça. Això és un salt molt llarg cap a la foscor. Cap finalitat superior en la festa de la vida i la mort? Cap finalitat superior al “misteri de misteris” de Herschel, la primera aparició d'una nova espècie? Cap finalitat superior darrere l'adaptació i la diversificació, els processos pel quals la simplicitat deixa pas a la complexitat en un espectre que va del llot primitiu als humans? Per al públic de Darwin del segle XIX, aquestes eren unes implicacions difícils d'acceptat. Encara ho són. Però aquesta pèrdua generalitzada de teleologia és abstracta i impersonal. No és la font d'inquietud aguda per la selecció natural. Hi ha un altre corol·lari de la teoria que resulta més problemàtic: la pèrdua, per a l'espècie humana, del nostre estatus especial com a elegits per Déu. (...)

Vida i miracles d'un indecís

Finalment m'he decidit per Darwin, no sé si per allò de què ja ningú en parla després dels excessos del febrer -feliç 200, Carles- i abans dels previsibles del novembre -150 des de l'Origen... i encara mal digerit-; he topat amb altre senyor indecís.
I em sembla que he fet bé, La indesició del senyor Darwin del David Quammen, promet de bon principi... pla, complex i complet.
Ací va, de mostra i per homenatjar aquell gran pas de la humanitat d'aquesta matinada, una pindoleta de la segona plana:
(...) L'impacte de Copèrnic, dels grans científics mencionats anteriorment, és el que s'assembla més al de Darwin, pel fet que Darwin va continuar la revolució que havia començat Copèrnic alertant els humans del fet que no ocupem la posició central de l'univers. Darwin va ampliar aquest reconeixement de la cosmologia a la biologia. "La gent sovint parla", remugava per a si mateix un dels primers quaderns, "del meravellós esdeveniment de l'aparició de l'Home intel·lectual". Darwin, en canvi, no estava impressionat per l'emergència de "l'Home intel·lectual" i afegia, per carta, que "l'aparició d'insectes amb altres sentits és més meravellosa". Aquest comentari herètic demostra que, des de l'inici de les seves cavil·lacions sobre l'origen de les espècies, Darwin negava a la humanitat aquest estat de semidéu que s'havia assignat a si mateixa i que ens incloïa en la barreja de lluita i canvi. No era cap humanista (tot i que sempre fou humanitari). Si l'haguéssiu volgut fer feliç, no l'hauríeu hagut d'equiparar amb el cervell de l'Homo sapiens sinó amb els instints orientadors i arquitectònics de l'abella.(...)

Biotop, ecologia en verd i negre

Un policia negre perdut en un planeta salvatge, on els homes s'han tornat bojos. La seua sòcia intenta matar-lo. Els científics de la missió agafaran les armes per a destruir tot rastre d'humanitat i evitar que la Terra puga arrasar un dels pocs planetes encara verges del Sistema Solar

Editat per Dibbuks ací teniu un comentari sobre l'obra i l'autor

Operation Iraqi Liberation (O.I.L)

Tot i l'extensa vida discogràfica, no fa gaire que vaig descobrir el David Rovics. Ai, amb la dorsal arlàntica treballant, cada vegada estem més allunyats dels estats units... I de vegades la imatge desenfocada ens fa perdre de vista fenòmens ben interessants.
Tot i que ja té ben bé tres anyets, un botó de mostra amb O.I.L

El sentit de la lluita per l'existència

A Darwin Rock, struggle for love, trobareu el significat que Darwin donava a supervivència dels més aptes. No es tracta dels organismes més forts físicament a curt termini, sinó d'aquells que tenen major eficàcia biològica... a la llarga.
Tot feia referència a la demografia, al cap i a la fi... futbol, amor i evolució!!
Podeu trobar la lletra ací i descarregar-vos el vídeo o la musica ací.