Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

6 d’agost de 2009

Sadako, Gen i la resta. Vergonya



Després de sis mesos d'intensos bombardejos convencionals arreu del Japó -es veu que és una convenció, això de massacrar legalment població civil-, la ciutat d'Hiroshima, seleccionada per amplificar els efectes físics i psicològics, i uns dies després la de Nagasaki foren rematades amb la presentació en societat -i experimentació a gran escala i sobre població civil-, de les armes de destrucció massiva.
El 6 d'agost del 1945 a traició, sense avisar i volant a més de 9000 metres fet que provocà la desactivació de les alarmes, fou alliberada Little boy. En un instant, i encara seixanta quatre anys més tard, la gent innocent fou novament utilitzada com a moneda de canvi. Massacrats, volatilitzats, cremats, desfets i iradiats, els cossos foren eliminats a curt termini o marcats a llarg amb càncers, malformacions i demés regals de la pluja negra. Açò no són crims de guerra.
Recordem les víctimes cívils dels conflictes tot contant la història de Sadako Sasaki. Una antiga tradició japonesa conta que tot construint mil grues de paper es pot demanar un desig. Aquesta tradició popular, que abans va ser de transmissió oral, va créixer amb la història de Sadako Sasaki, una xiqueta víctima de la guerra, fins al punt de simbolitzar l’esperança i la pau com una petició en veu dels xiquets. Des d’aleshores, de tot Japó i altres països confeccionen grues de paper que són obsequiades davant el Monument per la Pau a Hiroshima, en el qual es troba el missatge: «Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: Pau al món».
Per saber-ne més podeu llegir el llibre SADAKO VOL VIURE de KARL BRUCKNER editat per l'Editorial LA GALERA o el colpidor còmic manga HIROSHIMA (Hadashi No Gen) de Keiji Nakazawa editat per Otakuland Distribucions.