Passejada per la València republicana abril 2011

Diverses imatges de la ruta per alguns emplaçaments claus durant l'any i mig en què València fou la plaça forta del govern de la República. La Plaça Roja, el Café Metropol,els refugis antiaeris,...
Podeu documentar-vos abastament fent servir la Guia Urbana 1931-1939. València i la República o fer una ullada als codis QR editats.
Ja fa un temps d'açò, però encara paga la pena... fer la passejada vull dir ;)

Salt -multi- generacional

Quatre generacions, i moltes històries viscudes i per vindre, separen aquestes belles velles i novelles mans...

16 d'abril 2011 Sí a València

Imatges de la manifestació del 16 d'abril a València "Sí a TV3, Sí a la llengua, Sí a la transparència"

Un vol per Xixón

Fent un vol a la vora del xixonenc mar astur un capde de novembre del 2010

Vall de la Murta març 2011

sangrantana astur novembre 2010

London II: a la vora del riu

Imatges variades tot passetjant cap a i per les ribes del Tamesis un diumenge de maig...

Manifest Per una Universitat lliure de pseudociència i obscurantisme

Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l'empresa què regala títols d'homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.

Així que, per evitar de veure càtedres creacionistes, geocèntriques, ufològiques, astrològiques i demés mangonejos, des del blog La Ciencia y sus Demonios, han fet còrrer per la xarxa un Manifest per una universitat lliure de pseudociència i obscurantisme (ací trobareu l'original), què us enganxe a sota i al qual podeu donar suport en aquest enllaç.

I, damunt, ens volen vendre la carraca com a moto

A veure si ho he entés be...
El comercial de zona, davant de la caiguda d'accions de Represió I Por S.A, convida al gerent actual del holding a inaugurar un operatiu de marketing -basat en la mentida i la mitja veritat com qualsevol altre anunci-, li cedim espais de promoció des dels mitjans públics, ens passa la factura a tota la societat i, a sobre, ens diu que hem fet un gran negoci?.
Doncs el balanç no em quadra.
Així que, no m'esperaré i passaré l'estona amb aquest tastet del Xavi Castillo.

(Des)honor,

Cal pagar els desplaçaments dels caps de les sectes destructives que ens visiten, dels caps de negociat embolcallats de moralina... i, a sobre, retre'ls pleitesia?.
Ja hi ha prou de fer servir la por de la gent per mantindre en funcionament l'empresa.
Pel propi honor , no podem retre honor a gent d'aquesta mena.
Feu una ullada  a la pàgina de la campanya Jo no t'espero o al Mail Obert del Partal.

29-S. Pel Treball, Vaga General

Xàtiva i l'altra cara de la Lluna setembre 2010

Passetjada nocturna a l'ombra de la Lluna de Xàtiva

La batalla de Xile o aquesta és la seua democràcia...

Buscant altra referència he acabat trobat la Insurrección de la Burguesía,  primera part de la trilogia la Batalla de Xile, del Patricio Guzman. 

Trobareu les tres parts enllaçades a Marxismo.org
Hi ha més material al portal del Patricio i en aquest portal xilé.
Si encara no l'havíeu vist, no us la podeu perdre, sobretot per la drecera que agafen determinats estats europeus i del nord d'Amèrica...

Imatges estivals II

Imatges estivals I

D'elefants, Simpsons i altres estrelles científiques

L'estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.

Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L'altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l'evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d'ambdós.

Bon estiu i bones lectures... ;)

Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s'amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada de Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s'hi condensava.

Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d'una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora... Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l'ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l'evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions....

[...] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d'investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica...).

És molt més rar, en canvi, que es considere l'impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s'espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d'un cotxe, amb un ull en l'estètica i l'altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? [...]

[...] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court.

A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d'una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s'apren a l'escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s'introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s'hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s'apren a ser irreverent cap a l'autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d'aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l'eficàcia del seu principi actiu contra l'apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[...]

L'any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l'aparició de la nostra espècie... i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d'alguna mena d'història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d'anys del nostre petit planeta. L'ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s'ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l'exposició d'aquest procés i d'algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d'espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.

[...] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d'innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:

• la diversitat és la vida, la garantia d'un desenvolupament contínuament renovat, la capacitat d'adaptació als canvis, als imprevistos, una font d'innovacions.
• tot i què la vida fou, des dels orígens dels temps, un campi qui pugui, ha estat també des de sempre un cresol de solidaritats creatives.

En l'actualitat, l'ésser humà es troba enfrontat, efectivament, a les seues responsabilitats planetàries. [...]

Fugitiu, real com la mateixa vida

Fugitiu d'una presó a la Guayana pensada per destruir qualsevol traça d'humanitat és un còmic de Laurent Maffre que adapta la història de Dieudonné ,a partir del relat d'Albert Londres on es descriu i denuncia les condicions de vida dels condemnats a treballs forçats cap al 1920.
Còmic dur i molt ben documentat, les imatges reforcen el regust amarg del ja per si mateix cru text

Sangrantana barcinensis

Tastet londinenc en tres imatges

Una més i en van...

Se'ls en va la mà?... ah, no, que són així de mena. Lo meu és meu i lo teu tamé és meu, que ací mane io
'La llibertat d'expressió no vol dir que hom no tingui llibertat d'opinió', ha estat l'argument d'Alfonso Rus, que ha dit que la decisió de retirar part de les fotografies, les que tractaven sobretot el cas Gürtel, era deguda al fet que aquestes 'no eren positives en un marc que no comporta política'.
Si voleu, podeu descarregar el catàleg de l'exposició, també censurat per aquesta gentola