Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

16 de juliol de 2008

Qüestions aigualides per la pluja...

Després de mesos marejant la perdiu amb el tema de l'aigua i el "no transvasament" de l'Ebre, els embassaments buits, l'aigua per a tots o les emergències nacionals... va haver-hi prou amb una ració de pluja mediterrània concentrada per deixar-los amb el cul a l'aire i la canonada entre les cames.

Les tronades han arrossegat -temporalment- les portades dels diaris i -momentàniament- han hagut d'envainar les declaracions i decrets. Però ara que han tornat a baixar les aigües, quan l'ambient està més asserenat i les reserves permeten un debat una mica més assogat i a més llarg termini és el moment de plantejar-se actuacions més serioses, no plantejades de cara a la galeria o a salt de legislatura.

Tot açò m'ha fet tornat algunes qüestions que em degotaven pel cap pels vols dels primaverals eixuts mesos de març i abril d'enguany. Preguntes a l'aire per si cap de vosaltres me les sap respondre o sap a qui adreçar-se-les. Reflexions com:

  1. Entre les dessaladores, la sequera, les captacions i el trasllat d’aigua en vaixells, el debat al voltant de l’aigua a retornat als mitjans periòdicament i ara repunta amb força. Ha assentat la nova política de l’aigua? O sols era un vernís estètic. Al cap i a la fi molta gent ho ha presentat com un debat semàntic. Una captació és un transvasament?. Ara ja no en diuen excedents, però volen abastir-se de sobrants. El nom, fa la cosa?.

  2. Quines mesures s’han pres des de la derogació del PHN, reducció de consum, dessaladores i depuradora del Prat, gestió aigua,...?

  3. I a València?. El Xúquer, més enllà d’Antella, recorda cada vegada més a la desembocadura del Segura. Quines opcions hi ha per millorar la situació

  4. Ja no finança Europa, ara és amb càrrec al deute d’infraestructures. Finançament i estructura estatal. Qui marca les directrius, qui negocia amb qui. No negociació intra-conca, de tu a tu, sinó des d’un ministeri.

  5. Hi havia un plantejament seriós d’extreure aigua del Segre o ha estat tot una estratègia de distracció per assolir l’objectiu final, l’Ebre, sense quedar tan retratats?

  6. Té sentit dessecar aqüífers a la conca del Ter per abastir Barcelona?

  7. L’aigua de la qualitat de la de la desembocadura de l’Ebre, pot vendre’s com a aigua de boca?

  8. L’àrea abastida pel sistema Ter-Llobregat ha passat de tres a cinc milions d’habitants i continua en ascens, és tracta d’un sistema obert o té alguna capacitat de càrrega?

  9. Realment estem en una emergència nacional?, o potser prèviament s’ha estat escalfant mediàticament el tema amb certes dosis de demagògia

  10. S’estan realment esgotant totes les mesures i actuacions prèvies?

  11. Un mesura conjuntural pot valdre XXXX milions d’euros i executar-se en sis mesos?. I un cop inaugurat el Prat?, la desmuntem?, o ja que la tenim l’aprofitem?.

  12. Que té el Roine que sempre torna?

  13. Quina legitimitat hi ha ara per negar transvasaments a València o Alacant.

  14. Tot i que les politiques han de ser objectivables, executables, financiables i avaluables, no hi ha perill en l’exclusiva monetarització (banc d’aigua, compensacions,....) dels recursos naturals?. L’aigua és el producte? O ho és el servei hidràulic?

  15. Perill desmobilització, repetint esquemes quant les esquerres arriben al poder, tot està solucionat... fins que ens ho engalten directament (infraestructures, estatuts, Bracons, transvasaments?). Quin a de ser el paper dels moviments socials i la resta de la societat civil?

  16. Tot i els posicionaments favorables del comitè de regions d’Europa a la declaració Camps, que en pensaran a Europa de tot açò?, és compatible amb la directiva d’aigües?:

  17. I amb la nova cultura de l’aigua?