Després de mesos marejant la perdiu amb el tema de l'aigua i el "no transvasament" de l'Ebre, els embassaments buits, l'aigua per a tots o les emergències nacionals... va haver-hi prou amb una ració de pluja mediterrània concentrada per deixar-los amb el cul a l'aire i la canonada entre les cames.
Les tronades han arrossegat -temporalment- les portades dels diaris i -momentàniament- han hagut d'envainar les declaracions i decrets. Però ara que han tornat a baixar les aigües, quan l'ambient està més asserenat i les reserves permeten un debat una mica més assogat i a més llarg termini és el moment de plantejar-se actuacions més serioses, no plantejades de cara a la galeria o a salt de legislatura.
Tot açò m'ha fet tornat algunes qüestions que em degotaven pel cap pels vols dels primaverals eixuts mesos de març i abril d'enguany. Preguntes a l'aire per si cap de vosaltres me les sap respondre o sap a qui adreçar-se-les. Reflexions com:
Entre les dessaladores, la sequera, les captacions i el trasllat d’aigua en vaixells, el debat al voltant de l’aigua a retornat als mitjans periòdicament i ara repunta amb força. Ha assentat la nova política de l’aigua? O sols era un vernís estètic. Al cap i a la fi molta gent ho ha presentat com un debat semàntic. Una captació és un transvasament?. Ara ja no en diuen excedents, però volen abastir-se de sobrants. El nom, fa la cosa?.
Quines mesures s’han pres des de la derogació del PHN, reducció de consum, dessaladores i depuradora del Prat, gestió aigua,...?
I a València?. El Xúquer, més enllà d’Antella, recorda cada vegada més a la desembocadura del Segura. Quines opcions hi ha per millorar la situació
Ja no finança Europa, ara és amb càrrec al deute d’infraestructures. Finançament i estructura estatal. Qui marca les directrius, qui negocia amb qui. No negociació intra-conca, de tu a tu, sinó des d’un ministeri.
Hi havia un plantejament seriós d’extreure aigua del Segre o ha estat tot una estratègia de distracció per assolir l’objectiu final, l’Ebre, sense quedar tan retratats?
Té sentit dessecar aqüífers a la conca del Ter per abastir Barcelona?
L’aigua de la qualitat de la de la desembocadura de l’Ebre, pot vendre’s com a aigua de boca?
L’àrea abastida pel sistema Ter-Llobregat ha passat de tres a cinc milions d’habitants i continua en ascens, és tracta d’un sistema obert o té alguna capacitat de càrrega?
Realment estem en una emergència nacional?, o potser prèviament s’ha estat escalfant mediàticament el tema amb certes dosis de demagògia
S’estan realment esgotant totes les mesures i actuacions prèvies?
Un mesura conjuntural pot valdre XXXX milions d’euros i executar-se en sis mesos?. I un cop inaugurat el Prat?, la desmuntem?, o ja que la tenim l’aprofitem?.
Que té el Roine que sempre torna?
Quina legitimitat hi ha ara per negar transvasaments a València o Alacant.
Tot i que les politiques han de ser objectivables, executables, financiables i avaluables, no hi ha perill en l’exclusiva monetarització (banc d’aigua, compensacions,....) dels recursos naturals?. L’aigua és el producte? O ho és el servei hidràulic?
Perill desmobilització, repetint esquemes quant les esquerres arriben al poder, tot està solucionat... fins que ens ho engalten directament (infraestructures, estatuts, Bracons, transvasaments?). Quin a de ser el paper dels moviments socials i la resta de la societat civil?
Tot i els posicionaments favorables del comitè de regions d’Europa a la declaració Camps, que en pensaran a Europa de tot açò?, és compatible amb la directiva d’aigües?:
- I amb la nova cultura de l’aigua?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada