Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

4 de juliol del 2008

Per què Déu no va aconseguir mai plaça en cap universitat?

  • Perquè tan sols ha fet una publicació d'importància
  • I era escrita en hebreu i sense referències
  • No la va publicar en una revista amb revisió prèvia.
  • Alguns fins i tot dubten que l'escrigués ell mateix.
  • Potser sí que va crear el món, però què ha fet de llavors ençà?
  • Els seus treballs de cooperació han estat força limitats.
  • La comunitat científica l'ha ballat magra per replicar els seus resultats.
  • Mai no va sol·licitar al comitè ètic permís per emprar subjectes humans.
  • Quan un experiment anava de mal borràs, provava de tapar-ho ofegant els subjectes.
  • Quan els subjectes no es comportaven tal com era previst, els esborrava de la mostra.
  • Rarament anava a classe, i es limitava a dir els estudiants que llegissin el llibre.
  • Alguns diuen que feia fer la classe al seu fill.
  • Va expulsar els seus dos primers estudiants per aprendre massa.
  • Malgrat que tan sols hi havia deu requeriments, la majoria d'estudiants suspenien els seus exàmens.
  • Les seves hores de visita eren infreqüents i habitualment les feia al damunt d'una muntanya.


Democràcia de paper de fumar


Reprenent el fil d'un post de no-sé-quan-no-sé-on, la mediàtica democràcia formal és això el què té, que és pura façana, sols aparador, i a la que bufes una mica cau com una bastida sense seguretat laboral.
Ja fa uns anys -avui en dia encara queda gent inhabilitada judicialment per allò- van arribar a empresonar a diverses persones per negar-se a fer el servei militar espanyol o el càstig equivalent que pretenien imposar-te. Avui, com abans, continuen enviant a presó a la gent per cremar trossos de tela on rau la sacrosanta unitat espanyola o imatges d'anacrònics paràsits reals.
Sobre el paper qualsevol idea pot ser defensada en el seu sistema, a la pràctica ves amb compte amb el que fas, que ja hem vist el poc que costa tancar diaris o il·legalitzar un, dos o els partits que facen falta.
Això si, si et negues a participar en la seva farsa... ja has begut oli. Tant si com no, estàs obligat a representar el paper que t'assignen quan i on a ells els interessa. I si per alguna raó oses negar-te... nyas coca. I sí no que s'ho pregunten al Marc Belzunces o a tants d'altres:

Au, cacau, sigues democràtic i acota el cap...

1 de juliol del 2008

150 anys d'un món una mica menys fosc

On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection. By CHARLES DARWIN, Esq., F.R.S., F.L.S., & F.G.S., and ALFRED WALLACE, Esq. Communicated by Sir CHARLES LYELL, F.R.S., F.L.S., and J. D. HOOKER, Esq., M.D., V.P.R.S., F.L.S, &c.1

[Read July 1st, 1858.]

London, June 30th, 1858.

MY DEAR SIR,—The accompanying papers, which we have the honour of communicating to the Linnean Society, and which all relate to the same subject, viz. the Laws which affect the Production of Varieties, Races, and Species, contain the results of the investigations of two indefatigable naturalists, Mr. Charles Darwin and Mr. Alfred Wallace.

These gentlemen having, independently and unknown to one another, conceived the same very ingenious theory to account for the appearance and perpetuation of varieties and of specific forms on our planet, may both fairly claim the merit of being original thinkers in this important line of inquiry; but neither of them having published his views, though Mr. Darwin has for many years past been repeatedly urged by us to do so, and both authors having now unreservedly placed their papers in our hands, we think it would best promote the interests of science that a selection from them should be laid before the Linnean Society....

Així començava la carta que el 30 de juny de 1858 feien arribar CHARLES LYELL. i JOS. D. HOOKER. a la Societat Linneana i que fou l'inici de la discussió pública que comportaria el canvi de paradigma que acabarà donant el toc de gràcia a les concepcions creacionistes i a les no evolutives amb la introducció, entre d'altres, del concepte de la selecció natural.

Ara que es fan celebracions pels 150 anys de la primera comunicació pública. Ara que la mateixa societat es prepara per celebrar el 200 aniversari del naixement de Darwin, al qual serà dedicat l'any 2009 i del qual podeu trobar ací pràcticament tota la feina feta.

Ara és, també, el moment de recordar un nom i una figura que al llarg d'aquests 150 anys ha anat diluint-se, Alfred Russel Wallace, les cartes i aportacions del qual van accelerar -o fins i tot diria que decidir- Darwin a publicar les seves . Podeu trobar més informació ací o ací. Tot i la discrepància o la recança a incloure'ns a nosaltres els humans dins del paquet evolutiu, cal retre homenatge a Wallace pel camí -molt més dur que no pas el de l'acomodat Darwin- de treball i lluita al llarg de tota la seva vida.

A tots dos, moltes gràcies per encendre altre fanal per il·luminar els foscos camins que encara avui trepitgem...


6 de juny del 2008

Objectius de pa sucat amb oli


Al bloc de Vicent Partal he trobat açò:

"Comença a circular una campanya de mails demanant que enganxem a tants llocs com siga possible aquesta imatge evidentment manipulada d'Air Berlin. Es tracta de respondre a l'atac
inaudit a la llengua catalana que fa el seu president en la revista que es reparteix a l'avió.
Segons diu el correu que he rebut "Us proposo que fem google bombing contra els nazis d'air berlín. Podem aconseguir que la imatge que us adjunto surti de les primeres a Google si la publiquem, amb el nom que ja té (airberlin.gif) a un nombre de blocs i pàgines web prou elevat. Publiqueu la imatge adjunta als vostres blocs perquè quan algú busqui 'air berlín' al google li surti aquesta imatge de primera! Si ho fem a prous blocs ho aconseguirem! Passeu-ho!"

No costa tant..."

I com realment no costa tant, m'anime i us anime. Lògicament -o no, però això és altre debat-, aquesta empresa privada pot fer el que li rote amb la traducció de la seva web. També és cert que nosaltres també podem viatjar amb qui ens rote. El què NO és de rebut és aliniar-se obertament amb una determinada opció nacional, tot volent fer-se passar per neutre o objectiu. Aquests nazionalistes d'estat tenen la cara molt dura!!!

23 de maig del 2008

En el nom d'Ell

Cada vegada costa més als científics, equivocats de deu i altres descreguts negar les evidents evidències. La il·luminació de tots els i les membres de l'espècie triada no tardarà en abastir tot el món i el regne d'Ell s'estendrà i creixerà fins a l'infinit i més enllà. Més que res per què sinó Ell s'enfadarà i, tot i ser l'espècie triada, ens torrarà a totes i tots. Tot allò vist fins ara, relatiu a l'increment de temperatures i d'altres maleses, no és més que una ínfima demostració del seu poder per fer-nos compendre que l'eliminació dels pirates no Li agrada. I que és preparen els falsos profetes.

11 d’abril del 2008

Avui fa quinze anys de l'assassinat de Guillem Agulló

Quinze anys sense Guillem Agulló
Per a aquella gent que no teniu edat per recordar o simplement no sabeu qui fou Guillem podeu entrar ací , be ací o ací. No és simplement un recordatori, cal plantejar-se que hi trobem al darrere.

8 d’abril del 2008

Per al·lusions i per dret de llei

En resposta a la qüestió de quan em van fer la foto que encapçala el blog, he de reconèixer que no es tracta de cap autoretrat ni d'una simpàtica imatge un alegre dia de platja. Tot i que soc una persona no gaire agraciada i una mica rastrera, cap de les imatges és meva. Totes corresponen a la meua cosina, la sangrantana de cua roja Acanthodactylus erythrurus.
No, cal ser legals i citar les fonts i en justa llei, en aquest cas, citar-ne l'origen. Així, podeu trobar l'original ací, i d'altres més picants ací i ací.