Reprenent el fil d'un post de no-sé-quan-no-sé-on, la mediàtica democràcia formal és això el què té, que és pura façana, sols aparador, i a la que bufes una mica cau com una bastida sense seguretat laboral.Ja fa uns anys -avui en dia encara queda gent inhabilitada judicialment per allò- van arribar a empresonar a diverses persones per negar-se a fer el servei militar espanyol o el càstig equivalent que pretenien imposar-te. Avui, com abans, continuen enviant a presó a la gent per cremar trossos de tela on rau la sacrosanta unitat espanyola o imatges d'anacrònics paràsits reals.
Sobre el paper qualsevol idea pot ser defensada en el seu sistema, a la pràctica ves amb compte amb el que fas, que ja hem vist el poc que costa tancar diaris o il·legalitzar un, dos o els partits que facen falta.
Això si, si et negues a participar en la seva farsa... ja has begut oli. Tant si com no, estàs obligat a representar el paper que t'assignen quan i on a ells els interessa. I si per alguna raó oses negar-te... nyas coca. I sí no que s'ho pregunten al Marc Belzunces o a tants d'altres:
Au, cacau, sigues democràtic i acota el cap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada