Un espai intermitent de reflexions irreflexives i curiositats diverses,
sense cap més intenció que matar l'estona... si es deixa

18 de març de 2012

El bloc i la impertinència


LA NOVA POLÍTICA UNIFORMITZANT DEL AMICS BLOGGERS HA ACCELERAT LA MIGRACIÓ PLANEJADA CAP A UNA NOVA SEU, AIXÍ QUE REPRENDREM LA CAMINADA AMB NOVES BOTES I ELS MATEIXOS OBJECTIUS. JA QUE ENCARA NO SABEM QUINS SÓN, BE PODEM MANTENIR-LOS, NO?

AQUEST PETIT BLOC UNA VEGADA TRACTÀ DE SER INSOLENT, PERÒ, EN VIATJAR CAP A LA NOVA LLAR, ES VA HAVER DE TRANSFORMAR EN IMPERTINENT.

NO VOL DIR AIXÒ QUE HAGEM RENEGAT DE LES INTENCIONS INICIALS, AIXÍ DONCS REPRENEM ALLÒ QUE VAM DIR I …

VET AQUÍ QUE HI HAVIA UNA VEGADA….

… així comencen moltes històries narrades, però no aquesta, que ha de fer-ho deixant clara una petita, i alhora important, premissa.
De les diverses accepcions de la insolència que podem trobar als diccionaris, res més lluny del meu plantejament que vorejar cap de les dues primeres que, per exemple i sense anar més lluny, recull la web de l’Enciclopèdia.
insolent
[1653; del ll. insolens, -ntis 'desacostumat, exagerat']
adj m i f Que manca al respecte degut a altri.
p ext Una resposta insolent. Una conducta insolent.
adj esp m i f Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa.
p ext Rebé els vençuts amb un aire insolent.
adj fig Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari.
Deixe a la vostra consideració, i en tot cas a l’evolució del bloc, si finalment resulta un plantejament més proper a la tercera accepció o bé a l’original llatí.
I és així, doncs, que queda formalment inaugurada aquesta aventura.