Manifest Per una Universitat lliure de pseudociència i obscurantisme

Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l'empresa què regala títols d'homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.

Així que, per evitar de veure càtedres creacionistes, geocèntriques, ufològiques, astrològiques i demés mangonejos, des del blog La Ciencia y sus Demonios, han fet còrrer per la xarxa un Manifest per una universitat lliure de pseudociència i obscurantisme (ací trobareu l'original), què us enganxe a sota i al qual podeu donar suport en aquest enllaç.

Manifest Per una Universitat lliure de pseudociencia i obscurantisme

Davant la cada vegada més abundant proliferació de conferències, cursos, seminaris i tot tipus d'activitats que diferents corrents pseudocientíficas estan desenvolupant dins del marc de les universitats espanyoles i llatinoamericanes, tendència que cristal·litza en la recent creació d'una Càtedra d'Investigació sobre Homeopatia a la Universitat de Saragossa, els sotasignats (científics, professors, alumnes i ciutadans en general) ens veiem en la necessitat de manifestar el següent:

La col·laboració entre la Universitat i l'Empresa, així com amb altres organismes i agents socials és enriquidora, productiva i ha de ser considerada com una de les prioritats de la política universitària. Els acords i contractes per a la transferència de resultats de la investigació a l'empresa privada poden representar una important font de finançament per a les universitats públiques; els quals, desenvolupats convenientment, permeten una major productivitat científica i l'optimització de les aplicacions de tal activitat. No obstant això, creiem que no és justificable que la Universitat busqui vies de finançament a qualsevol preu, i encara menys si amb això perverteix la seva filosofia i finalitats fonamentals.

La Universitat Pública, com qualsevol altre organisme de l'administració, ha d'estar al servei del ciutadà, mantenint un contacte permanent amb la societat de la qual forma part, mitjançant una comunicació constant que permeti la sintonia entre el món universitari i les necessitats socials. Per complir aquests objectius, la Universitat ha de ser un capdavanter referent a innovació i a exploració de nous camins per al coneixement. La Universitat mai ha de ser una estàtua, sinó una animació en constant moviment.

No és possible entendre la funció investigadora i el compromís social de la Universitat sense la imbricació amb el seu paper fonamental en la formació de ciutadans lliures, capaços d'enfrontar-se al món mitjançant una mentalitat crítica que els permeti escapar de les cadenes de la irracionalitat, la superstició i la ignorància. Aquesta funció docent, completament consubstancial a la institució universitària, va més enllà de les aules, en representar la Universitat un referent quant a coneixement i racionalitat per a tota la societat.

En aquest sentit, la Universitat juga un paper molt important davant l'avanç que en la societat contemporània estan tenint determinades corrents anticientíficas i antirracionales, que poden suposar una significativa reculada cap a l'obscurantisme i la superstició, alguna cosa que es troba en el pol oposat dels objectius universitaris. Ens preocupa, com a universitaris i com a ciutadans, que ben entrat el segle XXI cada vegada proliferi un major nombre de teràpies més properes a la màgia que a la medicina, en moltes ocasions emparades per institucions i empreses mèdiques professionals; ens preocupa que presidents de govern consultin astrólogos; que polseres màgiques declarades oficialment fraudulentes siguin portades per ministres de sanitat i constitueixin el regal més venut de l'últim nadal; que cada vegada hi hagi més ciutadans que creen fermament que les vacunes són tòxiques i nefastes per a la salut; que augmenti el nombre de malalts que abandonen el tractament mèdic per abraçar alternatives esotèriques; ens preocupa molt seriosament que gran part de la població torni a confiar més en els remeiers que en la medicina científica.

Ens preocupa que la Universitat pugui convertir-se en un mercadillo que de cabuda a qualsevol alternativa irracional al coneixement científic. Només una mal entesa obertura de mentalitat pot justificar que s'ensenyi alquímia en les Facultats de Química, ufología en les de Física o el diluvi universal en les d'Història. Oferir el fòrum universitari a les pseudociencias, en igualtat de condicions amb el coneixement racional, no es tradueix en cap enriquiment cultural, sinó en una validació universitària de la superstició i la charlatanería. Difícilment podrem educar als nostres fills sobre la inexistència de bases empíriques en la predicció astrológica si van a trobar al campus universitari cursos de postgrau en astrologia.

Resa una de les màximes en ciència que la raó no ha d'acceptar alguna cosa com a cert només perquè ho afirma molta gent o perquè ho subscriuen personatges importants, i que sempre és necessari detenir-se davant qualsevol afirmació i dubtar sobre si és o no certa. Això obliga a actuar molt més a poc a poc, a sospesar acuradament les opcions, a avançar amb cautela davant qualsevol tipus de proposta. I aquesta és una de les coses que creiem fermament que ha d'ensenyar-se a les universitats.

Per tot això, ens preocupa que la Universitat de cabuda a cursos sobre acupuntura, a conferències sobre creacionisme, a seminaris sobre astrologia i a càtedres sobre homeopatia. Ens preocupa especialment si no s'enfoquen com un debat crític i una anàlisi racional, sinó amb un pressupost de funcionalitat i validació científica dels quals no només manquen, sinó que estan en frontal oposició a l'esperit crític universitari.

En el cas concret de l'homeopatia, encara que d'igual aplicació per a la resta de pseudociencias, no s'ha demostrat científicament ni el seu fonament teòric (que contradiu els nostres coneixements sobre química i medicina més elementals), ni la seva efectivitat més enllà d'un placebo. Dècades enrere, es van destinar importants estudis a buscar una possible base en els postulats homeopáticos, els quals no han variat significativament en dos-cents anys, base que mai es va trobar.

Ens resulta extremadament paradoxal que mentre governs europeus retiren fons i suports estatals a la pràctica homeopática, en l'estat espanyol s'instaurin càtedres dins de les universitats públiques. L'aval que això suposa, situa a l'homeopatia, a l'astrologia o a l'espiritisme dins de la categoria de disciplines universitàries; máxime quan no ens trobem exclusivament davant una activitat d'investigació sobre un fenomen dubtós, sinó davant una institucionalització dirigida a la formació i divulgació d'aquests postulats.

Considerem finalment, que si bé està justificat aprofundir i destinar fons a qualsevol aspecte que pugui ser investigat, l'especial situació econòmica actual converteix la inversió d'esforç i mitjans en aquest tipus de disciplines totalment desacreditades en un acte de pur balafiament de recursos, que podrien emprar-se en línies d'investigació i docència moltíssim més prioritàries.

Les persones que des de diferents estaments i col·lectius de la societat subscrivim aquest manifest, desitgem cridar l'atenció sobre aquest important aspecte al conjunt de la població i, especialment, a les autoritats acadèmiques i governatives, confiant que la raó acabi imposant-se sobre la superstició i l'obscurantisme