Vet aquí que hi havia una vegada....

... així comencen moltes històries narrades, però no aquesta, que ha de fer-ho deixant clara una petita, i alhora important, premissa.
De les diverses accepcions de la insolència que podem trobar als diccionaris, res més lluny del meu plantejament que vorejar cap de les dues primeres que, per exemple i sense anar més lluny, recull la web de l'Enciclopèdia.

	insolent
	[1653; del ll. insolens, -ntis 'desacostumat, exagerat']
	1 adj 1 m i f Que manca al respecte degut a altri.
		2 p ext Una resposta insolent. Una conducta insolent.
	2 adj esp 1 m i f Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa.
		2 p ext Rebé els vençuts amb un aire insolent.
	3 adj fig Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari.

Deixe a la vostra consideració, i en tot cas a l'evolució del bloc, si finalment resulta un plantejament més proper a la tercera accepció o bé a l'original llatí.

I és així, doncs, que queda formalment inaugurada aquesta aventura.