La prova irrefrutable de la inexistència de deu

Humor amb aparicions en una llesca de meló. Tot gràcies al That Mitchell and Webb Sound de la BBC.

Sangrantanes al món

Comença un recull gràfic de col·legues d'arreu, a veure on arriba.

Llibertat, tolerància.... i censura

Els universalistes actuen de nou, mentres continuen omplint-se la boca de censures, persecucions i exclusions, de llibertat i tolerància; continuen actuant contra qualsevol mena d'expresió de pensament propi i diferenciat o, cada vegada més, simplement de pensament .
Aquesta vegada li ha tocat al cantant Cesc Freixas
El camí cap a la crema de llibres continua, tot fent servir les seues lleis democràtiques del estat de dret... o era del dret d'estat?.
Ací teniu un enllaç a la resposta del Cesc, un event al feisbuc i al vídeo altra resposta.

Estiu siracusà

Mediterrània sueca

Sovint la cançò de l'estiu és com un martell pneumàtic hortera, enguany però, una ferma candidata al títol ha estat catapultada per una inteligent i atractiva campanya engegada per Damm. Han reescrit l'enyor del relax mediterrani i el carpe diem, associant-lo perfectament a la cervesseta, recuperant Summercat, una cançò del primer disc de Billie the Vision & the dancers que ací trobareu a la seva web, d'on podeu descarregar-vos els quatre albums, escoltar-los... i decidir si voleu contribuir-hi.
I és que sovint són poques les vegades que entre tant hit fet ad hoc, hi ha la feina continuada i musicalment interessant d'un grup curiós que d'altra forma, possiblement, no haguéssim conegut.

A sota teniu la versió de tres minuts i escaig de l'anunci... Mediterràniament suecs, Mediterrània idílica i evasiva.

El Papa, els condons i l'evolució del virus de la sida

Tot i que la premsa generalista no se n'ha fet massa ressó, reproduisc a sota la traducció que el Juli Peretó ha fet de la interessant reflexió d'Antonio Lazcano i d'altres col·legues mexicans sobre les implicacions morals i evolutives de la lluita contra les malalties infeccioses. Es pot dir més alt, però no més clar... I és perfectament aplicable a la psicosi que estan creant amb la grip innominadA.
L'article The Pope, Condoms and the Evolution of HIV sols és accessible per subscriptors, però hi ha una còpia de l'original ací.

Molts han criticat la injustificable oposició del Vaticà a l'ús dels condons per a lluitar contra l'expansió del virus de la sida (HIV). A més, les declaracions del Papa Benet XVI durant el seu recent viatge a Àfrica en el sentit que l'epidèmia de la sida és una tragèdia que "no pot ser vençuda amb la distribució de condons, sinó que això l'agreuja" indica, entre altres coses, una comprensió molt pobra del futur evolutiu de l'HIV i l'emergència de noves soques.
L'epidèmia ha impulsat el desenvolupament de teràpies molt efectives basades en medicaments antiretrovirals que, per desgràcia, no són a l'abast de la majoria dels pacients africans. Aquests nous tractaments han estat desenvolupats amb poca consideració sobre les seues conseqüències evolutives, perquè el HIV no deixarà d'evolucionar, com mostra la ràpida aparició de resistències envers les diferents combinacions de medicaments emprades. Les dades clíniques mostren que en algunes parts d'Europa i Amèrica, una de cada deu persones infectades de nou és portadora d'una soca del virus que ja és resistent a un o més grups d'antiretrovirals. Malauradament, ara el llistat inclou infeccions primàries on s'han descrit els subtipus d'HIV resistents a diversos medicaments. La conclusió inevitable és que, tard o d'hora, observarem la resistència fins i tot a les combinacions d'antiretrovirals més efectives, amb totes les pitjors conseqüencies clíniques i epidemiològiques. Fins i tot si solucionàrem tots els problemes del desenvolupament de vacunes, aquestes no serien efectives al 100%.
Pel contrari, els condons, atesa la seua natura, aturen les infeccions però no actuen com un agent selectiu. El Papa Benet XVI, juntament amb metges, polítics, organitzacions religioses i, al final, el públic en general, han de ser conscients d'allò que és evident: en ser una pura barrera física, el condó no sols té una funció eficaç limitadora de la pandèmia d'HIV, sinó que ajuda a disminuir el nombre de soques noves. El Vaticà ha d'entendre que, en termes purament darwinistes, l'HIV mai esdevindrà resistent als condons.

Com diu la cançò, soc l'amic condó, sempre útil per a tu.

A l'Illa Plana, tranquil·litat i aigua

Sadako, Gen i la resta. Vergonya

Després de sis mesos d'intensos bombardejos convencionals arreu del Japó -es veu que és una convenció, això de massacrar legalment població civil-, la ciutat d'Hiroshima, seleccionada per amplificar els efectes físics i psicològics, i uns dies després la de Nagasaki foren rematades amb la presentació en societat -i experimentació a gran escala i sobre població civil-, de les armes de destrucció massiva.
El 6 d'agost del 1945 a traició, sense avisar i volant a més de 9000 metres fet que provocà la desactivació de les alarmes, fou alliberada Little boy. En un instant, i encara seixanta quatre anys més tard, la gent innocent fou novament utilitzada com a moneda de canvi. Massacrats, volatilitzats, cremats, desfets i iradiats, els cossos foren eliminats a curt termini o marcats a llarg amb càncers, malformacions i demés regals de la pluja negra. Açò no són crims de guerra.
Recordem les víctimes cívils dels conflictes tot contant la història de Sadako Sasaki. Una antiga tradició japonesa conta que tot construint mil grues de paper es pot demanar un desig. Aquesta tradició popular, que abans va ser de transmissió oral, va créixer amb la història de Sadako Sasaki, una xiqueta víctima de la guerra, fins al punt de simbolitzar l’esperança i la pau com una petició en veu dels xiquets. Des d’aleshores, de tot Japó i altres països confeccionen grues de paper que són obsequiades davant el Monument per la Pau a Hiroshima, en el qual es troba el missatge: «Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: Pau al món».
Per saber-ne més podeu llegir el llibre SADAKO VOL VIURE de KARL BRUCKNER editat per l'Editorial LA GALERA o el colpidor còmic manga HIROSHIMA (Hadashi No Gen) de Keiji Nakazawa editat per Otakuland Distribucions.

Finalitzada la indesició

Acabada la primera llegida indecisa del Quamer, tanque el rodolí amb un fragment d'una plana sostreta a la dues-centes. A veure si us incita a contextualitzar-ho, que és fresquet i bó:
(...) Alça. Això és un salt molt llarg cap a la foscor. Cap finalitat superior en la festa de la vida i la mort? Cap finalitat superior al “misteri de misteris” de Herschel, la primera aparició d'una nova espècie? Cap finalitat superior darrere l'adaptació i la diversificació, els processos pel quals la simplicitat deixa pas a la complexitat en un espectre que va del llot primitiu als humans? Per al públic de Darwin del segle XIX, aquestes eren unes implicacions difícils d'acceptat. Encara ho són. Però aquesta pèrdua generalitzada de teleologia és abstracta i impersonal. No és la font d'inquietud aguda per la selecció natural. Hi ha un altre corol·lari de la teoria que resulta més problemàtic: la pèrdua, per a l'espècie humana, del nostre estatus especial com a elegits per Déu. (...)