Fly me to the moon

Ja em perdonareu la llicència de la cançoneta, en un principi vaig pensar en Bajoqueta, però m'ha fet gràcia recordar l'arribada a la Lluna -tant per com va anar la cosa com per com podia haver anat-, d'una forma més melòdica.
I és que l'exploració espacial té més efecte sobre nosaltres del que de vegades ens plantegem. I ara no parlava ni de guerra freda ni de missils estratègics.

Fly me to the moon
Let me sing among those stars
Let me see what spring is like
On jupiter and mars

In other words, hold my hand
In other words, baby kiss me

Fill my heart with song
Let me sing for ever more
You are all I long for
All I worship and adore

In other words, please be true
In other words, I love you

Una versió lliure de la Diana Krall a ritme de jazz

Vida i miracles d'un indecís

Finalment m'he decidit per Darwin, no sé si per allò de què ja ningú en parla després dels excessos del febrer -feliç 200, Carles- i abans dels previsibles del novembre -150 des de l'Origen... i encara mal digerit-; he topat amb altre senyor indecís.
I em sembla que he fet bé, La indesició del senyor Darwin del David Quammen, promet de bon principi... pla, complex i complet.
Ací va, de mostra i per homenatjar aquell gran pas de la humanitat d'aquesta matinada, una pindoleta de la segona plana:
(...) L'impacte de Copèrnic, dels grans científics mencionats anteriorment, és el que s'assembla més al de Darwin, pel fet que Darwin va continuar la revolució que havia començat Copèrnic alertant els humans del fet que no ocupem la posició central de l'univers. Darwin va ampliar aquest reconeixement de la cosmologia a la biologia. "La gent sovint parla", remugava per a si mateix un dels primers quaderns, "del meravellós esdeveniment de l'aparició de l'Home intel·lectual". Darwin, en canvi, no estava impressionat per l'emergència de "l'Home intel·lectual" i afegia, per carta, que "l'aparició d'insectes amb altres sentits és més meravellosa". Aquest comentari herètic demostra que, des de l'inici de les seves cavil·lacions sobre l'origen de les espècies, Darwin negava a la humanitat aquest estat de semidéu que s'havia assignat a si mateixa i que ens incloïa en la barreja de lluita i canvi. No era cap humanista (tot i que sempre fou humanitari). Si l'haguéssiu volgut fer feliç, no l'hauríeu hagut d'equiparar amb el cervell de l'Homo sapiens sinó amb els instints orientadors i arquitectònics de l'abella.(...)

Biotop, ecologia en verd i negre

Un policia negre perdut en un planeta salvatge, on els homes s'han tornat bojos. La seua sòcia intenta matar-lo. Els científics de la missió agafaran les armes per a destruir tot rastre d'humanitat i evitar que la Terra puga arrasar un dels pocs planetes encara verges del Sistema Solar

Editat per Dibbuks ací teniu un comentari sobre l'obra i l'autor

Què la prudència no ens faça traïdors

Fa uns mesos, arran dels primers moviments per presentar la ILP de Som el que sembrem, vaig posar per escrit les línies de sota com a reflexions sobra la forma de la ILP. Per desgràcia, vist com han anat les coses en el pseudoparlament principotí, veig que el títol de l'article -el mateix que el d'aquest post- ha resultat perfectament aplicable als pseudoparlamentaris.
Del que es tractava era, precisament, d'aprofitar l'avinentesa per fer un debat seriòs, riguròs i en profunditat; pel que es veu hi ha gent no massa interessada en això... Viure per a veure.

L'article deia açò:
No em trague la historieta de l'eradicació de la fam al món, ni l'eficiència màgica dels conreus sense aigua adaptats a climes àrids. Tinc clar què fins ara els principals beneficiats pels cultius transgènics han estat els productors de llavors, més que no els conreadors o els consumidors. Conec la capacitat d'hibridació d'algunes espècies vegetals i la dificultat de saber en quin moment de la xarxa alimentària s'han fet servir materials transgènics. No trobe que abocar al medi més tones de plaguicida perquè la varietat que vens ho suporte siga cap solució vàlida, i la substitució de conreus de subsistència per conreus d'exportació tampoc em sembla una alternativa. Pense que el tema avui en dia és el repartiment què es fa dels recursos, més que no la quantitat que es produeix.
Considere també que hi ha tecnologies que, pel grau d'afectació que poden arribar a produir, es veuen obligades a ser elles les que demostren la seva innocuïtat abans de ser explotades, més que no haver de gestionar després uns resultats no previstos. I veig que fins ara les multinacionals interessades en l'extensió dels conreus transgènics no ho han fet això; els estudis sobre aquesta mena de conreus estan més interessats en quantificar les millores de producció o rendiment, que no en estudiar impactes o afectacions. Per acabar-ho d'adobar, la política de les diferents administracions i governs sembla més adreçada a la seguretat de les patents i beneficis de determinats grups agro-farmaco-alimentaris més que no a la protecció de la salut de productors, medi i consumidors.
Ara bé, tampoc ajuda massa a la clarificació la criminalització sistemàtica de la biotecnologia, un camp molt més ampli que la ja de per si amplia biotecnologia agroalimentària. Les aplicacions industrials i de la salut també han de formar part del debat però no anar en el mateix sac.
Cal ser molt curosos en la qüestió de noms. Tant biotecnològic fou el procés d'elaborar cervesa com ho és la síntesi de la vacuna de l'hepatitis B; tanta enginyeria genètica hi ha en transferir la resistència a un plaguicida com en silenciar l'al·lel mortal d'una malaltia hereditària. Tan clònics són un embrió per clonatge reproductiu com un terapèutic adreçat a obtenir cèl·lules mare per regenerar un teixit danyat. Tan poca naturalitat hi ha en un bròquil respecte de la col de la que prové com en una planta modificada per retardar la maduració. I tal com va el patí energètic, tancar tota possibilitat a l'ús de biocombustibles sembla fora de mida. Per tant, queda clar que tan fa servir organismes vius la biotecnologia tradicional com la derivada de l'enginyeria genètica; i no ha tot organisme modificat genèticament (OMG) se li ha afegit ADN d'altra espècie ni és automàticament transgènic.
Així doncs, principi de precaució a conreus i alimentació. Però a la insulina també?. Compte amb els redactats i el reglament de la llei. Potser cal declarar Catalunya zona lliure de transgènics però, potser també, declarar-la lliure d'organismes modificats genèticament i impossibilitar qualsevol mena de conreu és excessiu. És ben cert que la forta embranzida de l'enginyeria genètica en tan curt temps ens obliga ha estar-hi ben a sobre i marcar-ne clarament les prioritats; però és cert alhora que se'ns obre un ventall ben gran de perspectives i oportunitats que no podem rebutjar de pla. Més bé hem d'intentar capbussar-nos en la investigació i en la socialització del coneixement, per poder marcar amb propietat els camps, els límits o les línies a seguir.
Com diu la Iniciativa Legislativa “L’extensió dels cultius modificats genèticament posen en qüestió el dret dels pagesos a practicar una agricultura i una ramaderia tradicional i ecològica, el dret dels elaboradors alimentaris a realitzar una producció lliure d’aquest organismes i el dret dels consumidors a escollir productes ecològics i sense OGMs”. Correcte, no hem d'acabar amb l'únic model que sembla eficaç contra la crisi alimentaria ni amb la diversitat sostenible a llarg termini.
Cal doncs, valorar i reforçar el patrimoni cultural i alimentari que s’expressa en les varietats pròpies del país. La producció, localitzada, diversificada i adaptada al medi. Cal reforçar el paper del consumidor, la informació, l'etiquetatge i la traçabilitat dels productes. I cal, també, anar amb molta cura en la concessió de patents sobre organismes o processos i la creació de monopolis. Tots aquestos raonaments, per cert, són extensius a la resta de territoris de Catalunya, i no és exclusiu de l'àmbit d'aplicació del projecte de llei, potser una línia de treball interessant d'explorar?.
La discussió rau en el model -intensiu, concentrat i controlat per grans grups multinacionals- que hi ha darrere, les regulacions que s'estableixen i a les aplicacions o utilitats que es prioritzen. No en totes les aplicacions, els OMGs per si mateix o en la continuació de la investigació. Potser, aleshores, que estem disparant sobre un objectiu que -en determinades circumstàncies- pugui esdevenir un aliat?.

Muixeranga polifònica